Material didàctic: Els drets dels infants

Nom: Tots junts unim els drets dels infants	Edat: 6 anys.
Nº de participants: Grup classe.
Objectius didàctics: Conèixer els seus propis drets. Respectar als companys/es de classe i l’educador/a. Aprendre a relacionar els dibuixos amb el dret corresponent. Explicar que volen dir els drets.		Continguts: Dret a la igualtat, sense condició de raça o nacionalitat. Dret a un nom i una nacionalitat. Dret a una alimentació, habitatge, i atenció adequada per l’infant i la mare. Dret a una educació i atenció especial als infants amb discapacitat. Dret a rebre una educació gratuïta i gaudir dels jocs. Dret a ser el primer en rebre ajuts en cas de catàstrofe. Dret a formar-se en un esperit de solidaritat, comprensió, amistat i justícia.
Descripció i desenvolupament de l’activitat: L’educador/a farà una breu introducció sobre que són els drets dels infants i destacarà els més importants. Llavors farà quatre grups de cinc persones i repartirà els diferents dibuixos i els drets per separat. L’activitat constarà que els nens i les nenes relacionin i agrupin els dibuixos amb els drets corresponents. En cas de que els infants els costi relacionar els dibuixos i conceptes l’educador/a anirà supervisant l’activitat.
Recursos materials: Cartolines blanques. Colors. Retoladors. Forro per plastificar. Tisores.
Durada: Entre 30-40 minuts.	Espai: Aula.
Atenció a la diversitat: Si tinguéssim un/a nen/a que requereixi una atenció especial no s’adaptaria ja que no requereix una atenció especial. En tot cas l’educador/a el podria ajudar a relacionar els dibuixos amb els conceptes.
Avaluació i observació: Un cop realitzada l’activitat l’educador/a avaluarà els objectius prefixats mitjançant una graella d’observació.

Annex: Fitxa descriptiva i construcció del material o joc.

Les característiques que hem escollit per realitzar el joc són: L’edat de l’infant: 3-6 anys. El valor educatiu consisteix a reconèixer la capacitat que té per estimular el desenvolupament de l’infant, proposant activitats que afavoreixin l’adquisició o domini de competències cognitives(memòria).. La seguretat. Els materials(esmentats a la fitxa programada) que hem utilitzats no són tòxics i a més estan reciclats. La durabilitat. Els dibuixos hem forrat per tingui una major solidesa i resistència perquè puguin utilitzar-lo altres infants.

El fet més rellevant de la teoria de Piaget és que el nen té necessitat de jugar perquè és la única forma que té per poder interaccionar amb la realitat que el desborda. Piaget estudia el joc i les seues transformacions, amb les invariants funcionals de la construcció del coneixement. El joc durant tot el desenvolupament infantil són conseqüència directa de les transformacions que pateixen, en el mateix espai temporal, les estructures intel·lectuals. Aquest classifica el desenvolupament intel·lectual en quatre estadis: Sensoriomotor(0-2 anys). Preoperacional(2-6 anys). Operacions concretes(6-12 anys). Operacions formals ( més de 12 anys). A partir d’aquesta distribució va distribuir els diferents tipus de jocs característics a cada edat: Sensoriomotor, funcional, exercici(0-2 anys). Simbòlic (més de 2). Reglat (6 o més). De construcció (6 o més). En resum, segons Piaget el joc dels infants està determinat pel nivell de desenvolupament cognitiu, i adopta diferents modalitats en funció de l’estadi de desenvolupament de l’infant. En cada estadi es donen diferents formes de joc, però sempre hi ha un que predomina i que Piaget considera característic d’aquell estadi. El joc que hem pensat és tracta d’un joc cognitiu perquè li permet exercitar la seua intel·ligència: primer gràcies al descobriment de les formes, la representació i la utilització i després la investigació i la imaginació. Aquest tipus de joc és el mitjà a través del qual l’infant elabora i desenvolupa les seues estructures mentals.

Àngels Aixendri,   Marta Coll, Sandra Cuadrad, Marc Martí